 |
| Coberta del llibre, sobre dos retrats de l'autor: un a Harvard (1916) i l'altre, més petit, a Pasadena (1927) |
|
 |
| El P. Luis F. Alberca, SJ, director de l'Observatori de l'Ebre entre 1998 i 2010, autor de la introducció, edició i notes del llibre, en un moment de la seva intervenció |
|
 |
| El P. Lluís Victori, SJ, professor emèrit IQS i president d'IQS entre 1998 i 2010, autor de la transcripció i de les notes biogràfiques sobre el P. Rodés, així com del diccionari dels interlocutors científics internacionals del P. Rodés i de la selecció bibliogràfica |
|
 |
| A l'esquerra, Ferran Rodés Vilà va parlar en nom de les quatre famílies descendents dels germans del P. Rodés, en aquest cas els Rodés-Areñas, pel seu germà Leopold |
|
 |
| A la dreta, Joan Eduard Rodés Parellada va parlar també en nom de les quatre famílies dels germans del P. Rodés, en aquest cas els Rodés-Verdalet, pel seu germà Miquel |
|
 |
| D'esquerra a dreta, Ramon Balasch, Ferran Rodés, P. Lluís Victori, SJ, P. Luis F. Alberca, SJ, i Joan Eduard Rodés, intervinents en la presentació del Diario en tiempo de guerra, del P. Lluís Rodés Campderà, SJ |
|
A IQS va tenir lloc dies enrere la presentació del llibre Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938, del P. Lluís Rodés Campderà, SJ, director de l'Observatori de l'Ebre entre 1920 i 1939, que apareix 75 anys després de la seva mort, el 1939 a Biniaraix (Mallorca).
Apareix finalment l'edició facsímil del manuscrit inèdit, fruit de la iniciativa de tres jesuïtes que lhan tret de les tenebres de loblit: el P. Santi Thió de Pol, fill dun nebot del P. Rodés, i primer impulsor de la transcripció i la difusió dels diaris del P. Rodés; el P. Luis Felipe Alberca Silva, director de lObservatori de 1985 a 2001, i membre de la comunitat de jesuïtes de lInstitut Químic de Sarrià, i del P. Lluís Victori i Companys, professor emèrit IQS, amb més de cinquanta anys de docència, i president dIQS entre 1998 i 2010.
Va obrir lacte Ramon Balasch, editor i coordinador del projecte editorial, que va adreçar als assistents un agraïment a totes les persones i totes les institucions que havien fet possible el projecte, especialment a la Companyia de Jesús, amb el P. Llorenç Puig, delegat a Catalunya; als representants de les quatre branques familiars dels germans del P. Rodés: Rodés-Areñas, Rodés-Jansana, Rodés-Verdalet, Thió-Rodés; loceanògrafa Josefina Castellví, del Patronat de lObservatori de lEbre; i als dos coorganitzadors de lacte, el Dr. Pere Regull, director general dIQS, i la Dra. M. del Carme Llasat, professora dAstronomia i Meteorologia de la UB i presidenta de lAssociació dAntics Alumnes de Casp.
A continuació, el P. Luis Felipe Alberca va evocar que "el diari del P. Rodés consta de tres quaderns, de 21 x 15 cm, de paper quadriculat i amb tapes d'hule negre, amb lletra petita, però molt clara i uniforme. El primer quadern comprèn el període del 22 d'abril de 1922 al de desembre de 1932. Els altres dos inclouen el temps de la Guerra Civil Espanyola, tot i que el segon narra també l'assistència a dos congressos el 1935". El P. Alberca, en un treball minuciós, en les notes a peu de pàgina explica els vincles de les persones que hi apareixen amb el P. Rodés, el context de les situacions narrades i l'origen o les conseqüències del que s'hi diu, entre les anècdotes més sucoses. I va aprofitar l'avinentesa per ressaltar la talla científica del seu antecessor en el càrrec de director de l'Observatori de l'Ebre i la col·laboració de l'eminent P. Agustín Udías Vallina, SJ, autor del pròleg, de Mn. Domingo Escuder, rector de Roquetes, i de Maria Genescà, bibliotecària de l'Observatori.
Tot seguit, el P. Lluís Victori va compartir lentusiasme que li havia generat la lectura dels quaderns originals del P. Rodés, l'emoció que sentia davant la seva figura excepcional i com es va llançar a fer-ne la transcripció corresponent. Va subratllar que era una manera de fer justícia a un català universal, que en el moment de la seva mort era soci actiu de més de quaranta societats científiques darreu del món. Un homenatge al P. Lluís Rodés com a home de ciència, com a astrònom que s'havia format als anys 1915 a Harvard i coneixia de primera mà els principals observatoris del món, apreciat fins al punt que va donar nom a un cràter de la lluna. Un alt carisma personal li va obrir les portes de molts científics i celebritats com Madame Curie o Hernand Behn, fundador d'ITT, entre centenars d'altres. Un homenatge a un dels primers meteoròlegs o homes del temps que des de 1929 va decidir sempre anar amb avió, gràcies a la complicitat de les companyies aèries que li agraïen així la fiabilitat dels seus comunicats meteorològics.
El P. Rodés va ser un cristià fidel a la República invariablement, tot i haver gaudit, d'una banda, d'una relació directa amb Alfons XIII i, de l'altra, haver superat la pressió del govern de la República que el 1931 va dissoldre la Companyia de Jesús d'Espanya. El P. Rodés, gràcies a l'esmentat carisma personal, va ser respectat durant la guerra pels diversos comitès revolucionaris que el van anar a buscar amb el taüt i el camió del cementiri al darrere amb l'argument que Jesús havia estat el primer revolucionari. Després els ensenyava les estrelles i aplacava els seus ànims. En plena Guerra Civil, va denunciar sempre les atrocitats de tots dos bàndols, que es van acarnissar en els seus companys jesuïtes, en els seus familiars, com la mort del seu germà Leopold i de la seva filla Filomena en el bombardeig a Barcelona del 17 de març de 1938. I finalment va ser un home destrossat pel saqueig de lObservatori de lEbre el 15 dabril de 1938 per l'exèrcit republicà en retirada, tal com escriu en el seu Diari: «En aquesta tarda de Divendres Sant he acompanyat el Senyor en el Consummatum est».
Imatge d'una doble pàgina, amb el text original, a l'esquerra, i la transcripció corresponent, a la dreta. [Clicar per ampliar la imatge de la pàgina]
L'abril de 1938 arrenca la tragèdia grega del P. Rodés, en la qual el personatge principal és lhome intel·ligent i bo que dedica la vida al compliment del seu deure, que gaudeix de lestima general dels seus conciutadans i dun gran prestigi internacional. I de sobte veu com la seva obra senfonsa, la seva salut sen ressent i la seva mort es precipita el 7 de juny de 1939 a Biniaraix, prop de Sóller, on acaben de descobrir les restes mortals de l'eminent astrònom, en un panteó que evoca l'escenografia d'un observatori com el de Mount Wilson, on va treballar aquest llicenciat a Harvard, o la del seu estimat Observatori de l'Ebre.
Tot seguit, Ferran Rodés Vilà va parlar en nom de les quatre branques familiars descendents dels germans del P. Rodés, en aquest cas els Rodés-Areñas, pel seu germà Leopold. Va evocar com després de dues generacions el seu record omplia un espai llegendari dins la família i per això el seu pare Leopold Rodés Castañé i ell mateix havien donat suport d'entrada a la iniciativa familiar.
Immediatament va cedir la paraula a Joan Eduard Rodés Parellada, en aquest cas descendent dels Rodés-Verdalet, pel germà Miquel del P. Rodés, que ha estat, amb els seus cosins Leopold Rodés Parés i Juan Antonio Rodés Castañé, l'ànima de la "rodesada" que ha fet possible el llibre. La mare de Joan Eduard, Maria Parellada, és la dipositària de la maleta plena dels documents personals més estimats i fotografies que el P. Lluís Rodés va arreplegar de la seva habitació de l'Observatori de l'Ebre el Divendres Sant de 1938. Joan Eduard va coincidir a subratllar l'aura de llegenda familiar que envoltava el record de l'oncle avi, que havia estat víctima de la incomprensió i la insídia de tots dos bàndols, per part fins i tot de persones molt properes, segons el seu pare.
Els nombrosos assistents van mantenir, per acabar, una viva conversa amb una copa a la mà al hall del Departament de Bioenginyeria.
Perfil biogràfic
Lluís Rodés Campderà (Santa Coloma de Farners, Girona, 1881-Biniaraix, Mallorca, 1939) va ingressar a la Companyia de Jesús el 1897. Va estudiar Filosofia i després es va especialitzar en astronomia a Harvard i al Mount Wilson, Califòrnia. El 1920 va ser nomenat director de l'Observatori de l'Ebre, que va modernitzar amb els seus estudis sobre Heliofísica, Meteorologia, Sismologia, Magnetisme i Electricitat. Va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional i de societats astronòmiques d'Espanya, França, Alemanya i els Estats Units.
Autor prolífic, va publicar més de seixanta obres i investigacions, entre les quals destaca Harmonies del firmament, text de la conferència al Palau de la Música Catalana el 1920, i la seva obra cabdal El firmamento, el 1927 (i edició pòstuma el 1939), que va presentar per tota l'Amèrica llatina.
Va resistir en el seu Observatori de l'Ebre la dissolució de la Companyia de Jesús d'Espanya el 1931 i el 1936 es va mantenir fidel a la República en una lluita formidable explicada en el seu diari personal. Després del desmantellament de l'Observatori al final de la guerra i fora de circulació per ser un defensor de la democràcia, va morir inesperadament el 7 de juny de 1939 a Biniaraix, prop de Sóller (Mallorca).
Tres apunts
1. El Diario en tiempo de guerra és un al·legat contra les atrocitats de la guerra incivil. El 80% dels edificis de la ciutat va sucumbir sota els efectes dels bombardeigs de Tortosa que ell va viure en directe des del seu Observatori. Els seus relats, desconeguts fins ara, sobre les víctimes a Tortosa de tots dos bàndols posen al descobert la ferocitat dels atacs aeris sobre els ponts del riu Ebre, tant el de la carretera com el del ferrocarril.
2. El P. Lluís Rodés, SJ, va ser un dels primers meteoròlegs o homes del temps de la seva època, que va gaudir d'un alt prestigi i popularitat gràcies als seus comunicats, especialment entre les companyies aèries, que utilitzaven els seus serveis directament, com s'ha dit. Per això va poder assistir en plena guerra a Congressos a París i Estocolm i visitar el cardenal Vidal i Barraquer, figura de l'Església dissident, en el seu exili a Itàlia. Els seus comunicats meteorològics eren utilitzats indistintament pels republicans i els enemics de la República.
3. Els Diaris del P. Rodés van ser conservats a l'Arxiu de l'Observatori de l'Ebre pel P. Antoni Romañà, que no va considerar oportú fer-ne cap difusió. En cessar en el càrrec com a director de l'Observatori el 1971, el seu successor, el P. Josep Oriol Cardús, SJ, els va lliurar al P. Santiago Thió de Pol, jesuïta, fill d'un nebot del P. Rodés, que va fer la primera transcripció dels quaderns dels Diaris i es va preocupar de fer-la arribar a les mans del prestigiós historiador Hilari Raguer, OSB, del filòsof Alfonso Álvarez Bolado, SJ, i del primer biògraf del P. Rodés, Josep M. Mas i Solench, entre d'altres.
Sobre IQS
IQS (Institut Químic de Sarrià), centre de la Companyia de Jesús, és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb 110 anys d'experiència docent, IQS és una institució de referència compromesa a donar resposta als nous reptes que el context social, econòmic i industrial planteja.
IQS, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha anat evolucionant des dels seus orígens focalitzats en la química fins a la seva configuració actual: dues escoles universitàries IQS School of Engineering i IQS School of Management, una societat IQS PEINUSA a través de la qual realitza investigació, innovació i transferència de tecnologia per a les indústries i empreses, i una divisió IQS Executive Education que ofereix formació especialitzada als professionals i a les empreses. Tot això amb el suport d'un important grup d'empreses a través de la Fundació Empreses IQS.
La formació integral de persones amb actituds, coneixements i habilitats que els capacitin i impulsin cap al seu desenvolupament personal i professional forma part de la missió d'IQS. Per això, proporciona als seus estudiants experiències que permeten desenvolupar les seves habilitats en la comunicació oral i escrita, el treball en equip, el pensament crític, la resolució de problemes i l'ús d'eines d'enginyeria, científiques i de l'àrea empresarial. Per la seva tradició científica IQS ofereix estudis de Grau, Dobles Graus, Màster i Doctorat en l'àrea de la Química i Enginyeria Química, Enginyeria Industrial, Biotecnologia, Bioenginyeria i Farmàcia a través d'IQS School of Engineering, i en l'àrea d'Administració i Direcció d'Empreses a través d'IQS School of Management.
