-
En lloc de disminuir els diners invertits en R D i, sha d'exigir el resultat a la recerca realitzada. Els investigadors se sentiran més motivats i la balança comercial del país ho agrairà.
Barcelona, 14 d'abril de 2010.- Amb aquesta conclusió tancava la seva conferència inaugural de les 40 Jornades Anuals del CED (Comitè Espanyol de Detergències, Tensioactius i Afins), el Dr. Enric Julià, director general de lIQS, sobre El foment de la innovació en universitats i organismes públics de la investigació. [Veure presentació completa]
Resulta curiós i desconcertant que dins l'Europa dels 27 Espanya ocupi una posició de lideratge en coneixement amb una meritòria 5a posició pel que fa a publicacions científiques i, al mateix temps, es trobi a la cua de la innovació ocupant el 19è lloc.
Després de les al·locucions a càrrec d'Olga Sanahuja, presidenta del CED, del Dr. Claudi Mans, director científic del CED, i de Crisanto las Heras, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el Dr. Enric Julià ha recordat l'objectiu de l'Acord de Lisboa, pel qual per al 2010 la inversió en R D i a Europa hauria d'haver arribat a un 3% del PIB, amb un increment substancial de la part empresarial enfront de la inversió pública, sense que això representés cap retrocés daquesta, sinó més aviat un increment en valors absoluts.
La realitat ha estat una altra a causa de la crisi. I si ens centrem en Espanya veurem que els diners públics destinats a R D i s'han retallat substancialment per destinar-los a fins socials.
Però, a més, el Dr. Julià ha insistit en les profundes diferències entre científics tècnics que desenvolupen la seva carrera professional en organismes públics i tecnòlegs persones que amb la mateixa formació treballen per a empreses, que es concreten en la forma de desenvolupar la seva labor investigadora. Els primers busquen principalment el reconeixement acadèmic; els segons tenen com referència un producte del mercat i el seu objectiu és aplicar-li la seva idea creativa fins aconseguir un altre producte codificat millorat.
En aquest context és fàcil comprovar que l'empresari només inverteix en R D i quan veu altes possibilitats de retorn de la seva inversió. I això només es produeix en les investigacions amb millores incrementals petites millores de productes o processos, ja que les grans inversions aboquen l'empresari, sobretot el de les pimes, a una gran incertesa causada pel risc de la inversió. En canvi, els diners que els organismes públics destinen a la investigació és del 0,55 del PIB, segons dades de 2007. En aquest cas l'Estat ja té unes quantes mesures públiques per aconseguir-ne el retorn, com per exemple que s'investiguin en uns quants temes d'interès real per al país en els quals podem ser forts, d'acord amb els plans nacionals d'R D i, entre daltres.
Invertir un 0,55 del PIB d'Espanya sense un incentiu innovador és una dilapidació que no pot suportar cap país. En lloc de disminuir els diners invertits en I D i, sha d'exigir el resultat a la investigació realitzada. Així, els investigadors se sentiran més motivats i la balança comercial del país ho agrairà, ha advertit el Dr. Enric Julià.
Segons ell, Espanya hauria de seguir l'exemple de les grans universitats tecnològiques i científiques dels EUA, com són el MIT, Harvard i Stanford. Per exemplificar-ho ha recorregut al MIT, amb el qual lIQS manté una estreta relació des de 1994. El 2002, després del tancament de moltes empreses arran de lanomenada bombolla tecnològica, es va optar per crear el Deshpande Center, amb una donació inicial de 20 milions de dòlars, amb un model diferent: en lloc de fer un pla d'empresa per a l'explotació de la tecnologia de l'investigador, el nou model proposava crear un comitè d'experts avaluador, un grup interdisciplinari al voltant de l'investigador, en el qual participen alumnes de l'àrea tècnica i empresarial, per auscultar els nínxols i les potencialitats del mercat; una vegada comprovada la factibilitat i obtingudes les patents corresponents i nodrit el projecte amb nous fons, es convida als inversors a participar-hi i perd en aquest moment protagonisme el Deshpande Center.
Per tenir una idea dels resultats assolits, es faciliten aquestes xifres: projectes avaluats, més de 400; projectes finançats, al voltant de 80 amb una aportació de 9 milions d'euros; creació de 18 noves empreses, amb un capital de 140 milions d'euros i amb més de 200 empleats.
Sobre el CED
El Comitè Espanyol de la Detergència, Tensioactius i Afins (CED), fundat el 1957, és una entitat independent, sense ànim de lucre, formada per associacions nacionals i empreses relacionades amb els sectors industrials afins a la detergència, a la cosmètica, les matèries primeres tensioactives i altres relacionades.
Entre els seus objectius estan difondre els coneixements de l'especialitat mitjançant l'organització de congressos, jornades tècniques i seminaris; assessorar les entitats oficials que ho demanin en l'àrea cientificotècnica del sector, així com emetre informes tècnics i prestar serveis a les empreses del sector, a través del CSIC a Barcelona.
L'IQS és una de les moltes entitats membre del CED, entre les quals també es troben: BASF ESPAÑOLA, SL, GRUP AC MARCA, HENKEL IBÉRICA, UNILEVER ESPAÑA. [Veure relació completa].
Sobre l'IQS
L'IQS és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb més de 100 anys d'experiència docent, l'IQS és una institució de referència en la comunitat acadèmica espanyola i una de les principals escoles del país.
