• L'IQS LIDERA UN CONSORCI EUROPEU QUE INVESTIGA LA REGENERACIÓ DEL TEIXIT CARDÍAC MORT

Dimarts, 23 Febrer, 2010
Temàtica: 
General
  • Mitjançant un implant bioactiu format per cèl·lules mare i materials intel·ligents de dimensions nanomètriques, investigadors de diversos països s'han reunit per regenerar el teixit del cor que resulta danyat després d'un infart.
  • La Comissió Europea confia de nou en l'IQS i finança el 80% d'un pressupost de 2,92 milions d'euros. Entre altres motius, la Comissió ha valorat que el projecte sigui de recerca aplicada, la possibilitat d'obtenir un producte a curt termini, i que entre els membres del consorci hi hagi una empresa privada.
  • A diferència d'altres investigacions, el Dr. Carlos Semino desenvolupa uns biomaterials específics per a aquest projecte que imiten les propietats mecàniques, físiques i biològiques del teixit cardíac.

 

 

Barcelona, 23 de febrer de 2010.- Regenerar el teixit del cor que ha mort a causa d'un infart i retornar al pacient la seva capacitat cardíaca sense necessitat d'un bypass. Aquest és l'objectiu del consorci europeu Regeneration of Cardiac Tissue Assisted by Bioactive Implants (RECATABI), creat a iniciativa de l'IQS i que coordina des de Barcelona el Dr. Carlos Semino, cap del Grup d'Enginyeria de Teixits del departament de Bioenginyeria de l’IQS. L'equip està format per cirurgians cardíacs, bioenginyers, químics, biòlegs i empresaris de diferents països de la Unió Europea.

A diferència d'altres investigacions en medicina regenerativa, l'equip del Dr. Semino desenvolupa uns materials intel·ligents de dimensions nanomètriques, que són específics d'aquest projecte, i que imiten les propietats mecàniques, físiques i biològiques del teixit cardíac. D'aquesta manera, les cèl·lules mare podran sobreviure, diferenciar-se, i integrar funcionalment per contribuir al desenvolupament d'un nou teixit. S'ha demostrat que sense l'ajuda d'aquests materials, les cèl·lules mare implantades no sobreviuen a les dures condicions del cor.

El consorci utilitza cèl·lules mare adultes extretes de la medul·la òssia i del teixit gras perifèric, les anomenades mesenquimals, que se sap que tenen capacitat de diferenciar-se en diferents teixits. La Dra. Nicole I. zur Nieden, de l'Institut Fraunhofer de Leipzig, serà l'encarregada d'aïllar les cèl·lules mare procedents d'aquests teixits. Després, amb l'ús de bioreactors, les sotmetrà a condicions semblants a les que hauran de suportar un cop implantades al miocardi. A més, perquè l'implant pugui suportar l'agressivitat mecànica del cor, s'afegiran uns materials molt elàstics, anomenats elastòmers, i que desenvolupa el Dr. Manuel Monleón des de la Universitat Politècnica de València.

Una vegada que les cèl·lules hagin estat dipositades en els materials intel·ligents, es procedirà a la fase final: el seu assaig en ratolins i ovelles. En aquesta tasca col·laboraran el Dr. Antoni Bayés-Genís, de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i el Dr. Joan Carles Chachques, de l'Hospital Pompidou de París. En cas d'èxit, el següent pas serà l'assaig en humans.

La recerca tindrà una durada de tres anys i compta amb un pressupost de 2,92 milions d'euros. La Comissió Europea, dins del Setè Programa Marc d’investigació, finança el 80% d'aquesta quantitat i la resta ho aportaran els membres del consorci. Per concedir el finançament, la Comissió ha valorat la solvència que el Departament de Bioenginyeria de l'IQS ha demostrat en anteriors projectes també finançats per aquest organisme. En una d'aquestes investigacions, el Dr. Semino va aconseguir mantenir vius, en una plataforma de biomaterials, hepatòcits extrets del fetge de rosegadors. Aquesta investigació va ser seleccionada per la Comissió com a "Projecte d'èxit", i ha despertat ja l'interès d'empreses de diversos països per a la seva aplicació en humans.

La Comissió també ha apreciat la qualitat de recerca aplicada del projecte, la possibilitat d'obtenir un producte a curt termini, i la participació de l'empresa Creaspine, de Bordeus, que a través del seu president Philippe Jenny, aportarà l'experiència empresarial. La presència d'una empresa en projectes investigació és un punt molt valorat per aquest organisme per evitar, a més de la fuga de cervells a altres països no comunitaris, la fuga de la propietat intel·lectual.