“El ChatGPT no és gens sostenible. Estem utilitzant una sèrie de recursos computacionals que impliquen petabytes de memòria i desenes de milers de nodes computacionals, potser solament per demanar-li que t’expliqui un acudit”. Aquesta és una de les reflexions que fa la doctora Cristina Montañola a l’últim episodi del podcast Indefugibles, a càrrec de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS.
“El ChatGPT no és gens sostenible. Estem utilitzant una sèrie de recursos computacionals que impliquen petabytes de memòria i desenes de milers de nodes computacionals, potser solament per demanar-li que t’expliqui un acudit”. Aquesta és una de les reflexions que fa la doctora Cristina Montañola a l’últim episodi del podcast Indefugibles, a càrrec de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS.
A “ChatGPT: possibilitats i límits de la intel·ligència artificial”, els professors Xavier Casanovas i Oriol Quintana conversen sobre aquesta nova eina d'intel·ligència artificial que simula un llenguatge gairebé humà. Mitjançant el diàleg amb l’enginyera informàtica Cristina Montañola, professora del Departament de Mètodes Quantitatius d’IQS, es qüestionen els seus límits, les seves possibilitats i es posa sobre la taula alguns dels debats que està generant.
A través d’una explicació divulgativa, l’experta detalla com funciona el ChatGPT des del punt de vista de programació i també des de la visió de la persona que el fa servir: “en realitat és un xatbot que permet acostar la IA a tothom, i s’ha fet especialment famós perquè ha assolit un nombre d’usuaris record, 100 milions d'usuaris i d’usuàries en dos mesos, i per l’alta qualitat”.
El debat genera opinions divergents respecte si aquesta tecnologia millora o no les capacitats cognitives i habilitats de qui les fa servir. Quintana qüestiona la seva utilitat i finalitat: “tinc dubtes de què millori els textos, i les capacitats com a escriptor?…”. Montañola emfatitza que “depèn de com utilitzis l’eina”; i Casanovas, citant al filòsof Josep Cobo, fa un símil entre la màquina i la força humana, i la intel·ligència artificial i la humana, per preguntar-se “fins a on disminuirà la nostra intel·ligència comunicativa?”
L’ús del ChatGPT per part de l’alumnat, els interessos de les grans empreses tecnològiques, el treball humà “deshumanitzat” que hi ha darrere i el seu origen, el repte computacional sobre l’escalabilitat de la tecnologia han estat altres temes protagonistes de la conversa.
Els conductors del podcast han volgut fer referència a la tertúlia que van organitzar a IQS pel professorat, i que va tenir una alta convocatòria “per les expectatives i ganes de parlar de la qüestió”. Quintana afegeix que el personal científic hauria de “tenir una mentalitat crítica davant les noves tecnologies”, mentre que Casanovas posa l’èmfasi en els “discursos d’acceptació acrítica de la tecnologia, com si la tecnologia tingués vida pròpia, que s’ha escapat del nostre control i som nosaltres que ens hem d’adaptar”.