Vés al contingut

Estudis

Desxifrant el ‘miracle’ del creixement econòmic xinès

17 juny 2021

El professor d’IQS, el Dr. Octasiano Valerio Mendoza lidera el projecte Chinequaljustice, que té l’objectiu d’estudiar les desigualtats econòmiques i socials a la Xina, des d’un model econòmic nou basat en la teoria Capability Approach, entenent el benestar en termes de les capacitats i del funcionament de les persones.

Chinequaljustice és un projecte que analitza les desigualtats, tant econòmiques com socials, a la Xina, enfocant en el model econòmic d’aquest país, resultant de la combinació d’un sistema econòmic controlat per l’estat i un sistema de lliure mercat. El projecte està liderat pel Dr. Octasiano M. Valerio Mendoza i supervisat pel Dr. Flavio Comim, professors d’IQS School of Management 1,2  . Per a la realització del mateix, el Dr. Valerio Mendoza compta amb una de les prestigioses beques individuals H2020 Marie Sklodowska Curie de la Comissió Europea.

Chinequaljustice té com principal objectiu conèixer i entendre el desenvolupament econòmic particular de la Xina, un país que va aconseguir un estímul econòmic eficaç després de la crisi del 2008. En els darrers 40 anys, la Xina va eradicar la pobresa extrema, traient a més de 900 milions de persones de la pobresa absoluta, malgrat l’actual pandèmia. És una situació que difícilment es pot explicar amb models econòmics occidentals o amb el model japonès. L’estudi parteix, així, de l’interès per conèixer i entendre les polítiques experimentals xineses que han permès que algunes zones urbanes experimentin amb diferents pilots laborals, financers, educacionals, de salut, drets de propietat i recerca que després serveixen com a evidència per a la reforma nacional.

Es tracta, doncs, de descobrir aquest ‘model xinès’, desenvolupat de manera experimental dins d’un sistema econòmic i una societat estructurats estratègicament i amb una visió de bé comú. En aquest sentit, el projecte Chinequaljustice es desenvolupa des de l’aplicació de la teoria Capability Approach d’Amartya Sen, o Enfocament basat en Capacitats, entenent el benestar en termes de les capacitats i el funcionament de les persones, des de la perspectiva dels drets humans i la justícia social.

El ‘miracle’ econòmic xinès

La Xina va mantenir una taxa anual de creixement d’aproximadament el 10% durant 30 anys, i compta amb infraestructures molt modernes i tecnològiques que van creixent molt ràpidament. Com han aconseguit aquests resultats en un país governat mitjançant un sistema polític autocràtic?.

L’any 1978, amb la davallada del sistema comunista a nivell mundial, el govern xinès va començar un experiment amb quatre ciutats – dues properes a Hong Kong i dues properes a Taiwan – totes elles d’àrees molt desfavorides, on els va donar llibertat per tal d’implementar mesures econòmiques i socials, segons les seves necessitats. El resultat va ser un flux de capital i experimentació en molts aspectes econòmics, amb resultats positius i espectaculars.

L’experiment es va estendre a altres ciutats i ha arribat a seixanta nuclis d’acció diferents que tenen autonomia per experimentar en allò que els calgui. De totes aquestes accions, eventualment el govern xinès implementa a nivell nacional aquelles que funcionen – amb beneficis globals – i les que no funcionen afecten només a àrees reduïdes de població.

Les ciutats xineses ‘especials’ han experimentat taxes de creixement anuals superiors al 30%, amb salaris molt occidentals i taxes d’estalvi ciutadà elevades. Aquestes taxes d’estalvi, unit a la manca d’opcions d’inversió, són un indicador de la força o potencial del mercat de consum xinès. Per això, quan els consumidors xinesos viatgen, gasten molt i, en principi, aquests estalvis presenten oportunitats per a les empreses europees que vulguin vendre a la Xina.

Actualment, el mercat de consum domèstic xinès està molt restringit, però s’obrirà en un futur no llunyà, oferint l’oportunitat a molts inversors i empreses europees d’accedir al mercat xinès. El projecte Chinequaljustice facilitarà a les empreses europees i internacionals, l’accés al consumidor i a les indústries xineses, des del coneixement d’aquelles oportunitats més favorables, a partir de la situació econòmica, de les capacitats, desigualtats, preferències, etc.

This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Sklodowska-Curie grant agreement No. 838534

 1  Valerio Mendoza, Octasiano, Borsi, Mihály Tamás and Comim, Flavio (2021): Human capital dynamics in China: Evidence from a club convergence approach. https://mpra.ub.uni-muenchen.de/105200/

2  Valerio Mendoza, Octasiano, Heterogeneous determinants of educational achievement and inequality across urban China, China Economic Review, 51 (2018), pages 129-148. https://doi.org/10.1016/j.chieco.2017.11.006