“Des de les línies de treball del nostre grup – mesures de vulnerabilitat o de fragilitat de les estructures socials – podem ajudar a complir un objectiu molt important per a la nostra Universitat, que és el foment de la nostra missió social”
Nou grup de recerca Social Economic & Ethics
Ets professor de Responsabilitat Social Corporativa i Sostenibilitat a IQS. Parla’ns d’aquest nou grup de recerca que coordines, el grup d’Economia Social i Ètica (SEE)
Estem molt contents amb aquest reconeixement per part de la URL, i penso que és un grup molt necessari dins de la filosofia i cultura d’IQS, donat que és important que ens adonem que, quan tractem temes econòmics, sempre tenim darrere un fonament ètic dels mateixos.
Podríem definir el treball del nostre grup com “d’ètica aplicada”, amb l’objectiu de tractar problemes essencialment ètics amb instruments de mesura i avaluació.
Qui integra el grup SEE- Social Economy & Ethics?
La creació d’aquest grup va ser a suggeriment farà uns quatre anys del Professor Carlos Moslares, Degà d’IQS School of Management, per tractar inicialment temes de pobresa i desigualtat. Vàrem començar aquesta línia de recerca el Dr. Octasiano Valerio, el Dr. Mihály Borsi i jo mateix. El nostre primer treball va ser amb l’equip de la Professora Adela Cortina de la Universitat de València, creadora del terme ‘aporofòbia’.
Amb el temps, hem anat incorporant més professors i investigadors d’IQS – com Llorenç Puig, Oriol Quintana, Cristina Montañola, Francesc Prior i Xavi Casanova, així com dos estudiants de doctorat – fins a crear el grup Social Ethics and Economy o SEE, nou grup de recerca reconegut per la Universitat Ramon Llull. Per a nosaltres és un avenç molt important i en relatiu poc temps.
Quina orientació té la vostra recerca? Quins objectius perseguiu?
Treballem en temes molt socials i elements ètics, com són desigualtat, pobresa, aporofòbia (rebuig del pobre) i sostenibilitat, entre d’altres. La idea d’aquesta dimensió del nostre grup – social i ètica al mateix temps – ens permet també col·laborar, amb una visió molt oberta, amb altres grups d’IQS, com és el cas ara d’ASISTEMBE – Analytics, Simulation and Inquiry in STEM and Business Education –, en un projecte d’aporofòbia i anàlisi de sentiments, i en el futur amb altres grups en àrees de neuromàrqueting. Tenim també una important col·laboració amb la Universitat de Deusto.
Ara, i derivat del propi nom del grup, començarem una sèrie de ‘SEEminars’ oberts a tota la comunitat investigadora d’IQS. Creiem que és molt necessari no parlar només d’economia, sinó aplicar aspectes ètics i socials en totes les activitats quotidianes. Aquest és el nostre principal objectiu.
Com definiríem l’ètica aplicada?
Un sempre s’ha de qüestionar el que està fent, quina contribució podem fer per al conjunt de la societat, on afegim valor.
Tenim grans eines de tractament de dades, econometria, professionals i experts en aquestes àrees, així com experts en ètica que treballen en temes específics. Però volem anar més enllà, poder fer mesures i aportacions concretes a la nostra realitat, i d’aquí sorgeix aquest grup i els temes d’ètica aplicada.
Pensem que el tema de l’aporofòbia i la seva comprensió són importants per a la Societat. Parlem habitualment de raça, de gènere, de sexualitat, de xenofòbia … tots ells termes molt emprats per tractar la discriminació. Però no parlem del rebuig quan l’individu és pobre: tractem les persones de manera diferent quan sabem que no tenen recursos – en els centres educatius, en el món empresarial/laboral, en la pròpia societat – negant-los drets pel simple fet de la seva condició humil.
Les estadístiques oficials en aquestes àrees són molt senzilles, posant el focus bàsicament en persones sense llar i/o que pateixen violència als carrers. Però el tema de l’aporofòbia no es limita a això, és més ampli i està molt més arrelat.
El nostre grup està treballant molt en l’àrea de mesurament de conceptes ètics. Així que part del treball es basa en el millor enteniment de la desigualtat i de la pobresa, creant instruments de mesura i indicadors de seguiment.
Quins són aquests instruments per a ‘mesures ètiques’?
Estem desenvolupant un test d’associació implícita d’aporofòbia, finançat per la xarxa IgnitEd, que està basat en desenvolupaments previs de metodologies de tests implícits. Quan pensem malament dels pobres, desenvolupem camins neuronals que ens porten a fer associacions negatives amb els pobres i positives amb els rics, i que èticament no hauríem de fer. Per exemple, pensem que un pobre és més mandrós que un ric, associació que és errònia.
Ningú reconeixerà si és o no aporofòbic. Per tant, el que fa aquest test d’associació implícita és mesurar la velocitat de les nostres reaccions/respostes en dècimes de segon, en les quals associem, per exemple, quelcom bo amb un ric i quelcom dolent amb un pobre, i al contrari. La diferència de temps que ens costa fer una associació i la contrària ens indica el grau de discriminació que tenim. Vàrem fer, el passat mes de juny, una prova pilot d’aquest test amb estudiants d’IQS, per tal d’estudiar la reacció a les preguntes.
Un altre exemple de treball del grup SEE és el projecte ‘El futur del futur’, que vàrem aconseguir gràcies a la Fundació Empreses IQS i la Fundació La Caixa. Aquí, volem estudiar temes com l’atur de la joventut i la seva falta d’aspiracions. Hem rebut sol·licituds de persones de diferents països, interessats a venir a treballar en aquest projecte.
Dins d’Aristos Campus Mundus, treballem amb un grup de la Universitat de Deusto expert en Intel·ligència Artificial en un altre projecte per tal d’analitzar en les notícies de xarxes i mitjans digitals les estructures d’aporofòbia existents, com associacions de paraules. De nou, tenim aquí un altre instrument de mesura del rebuig.
Quines altres línies de recerca esteu duent a terme?
El camp de l’aporofòbia ens ocupa pràcticament el 60% de les nostres recerques. Però tenim altres línies de treball, com la que tracta sobre pobresa, desigualtat i educació a la Xina, finançada amb la beca Marie Curie del Dr. Octasiano Valerio per al projecte Chinequaljustice. I en la mateixa línia, treballem en models de convergència liderats pel Dr. Mihàly Borsi.
No menys important és la línia iniciada ara amb la Dra. Cristina Montañola sobre simulació de models d’aporofòbia. Així com un altre projecte per iniciar una línia de recerca amb el Dr. Francesc Prior, professor de Finances i amb àmplia experiència en temes d’educació a l’Àfrica, per aconseguir una dimensió internacional de la nostra recerca, que és molt interessant també.
En l’àrea d’ètica, estem treballant ara en un projecte liderat pel Dr. Oriol Quintana i el Dr. Llorenç Puig sobre la ‘Lògica de l’Aporofòbia‘, i obrint una línia de recerca sobre sostenibilitat.
Els temes són tots molt interessants i hem creat una important xarxa de col·laboracions, tant internes a IQS, com externes (Universitat de Deusto, Universitat de València i altres centres de la URL com ESADE o l’Institut Borja de Bioètica).
Quin diries que és el major repte que afronteu?
Recordo com si fos ahir el discurs de benvinguda del Vice-Rector de la URL fa 4 anys, quan jo vaig entrar a formar part de la universitat, en particular la seva menció a l’estereotip que la societat civil tenia sobre que les universitats privades anaven molt ‘al seu aire’, i no feien una contribució més efectiva en béns per a la Societat. Aquest és per mi el nostre gran repte: som una escola d’elit, amb una part privilegiada de la població en el nostre alumnat, i hauríem de fer amb ells una millor i més àmplia contribució a les necessitats de la Societat.
Crec que des de les nostres línies de recerca de mesures de vulnerabilitat de fragilitat de les estructures socials, podem ajudar a complir un objectiu que per la nostra universitat és molt important, que és el foment de la nostra missió social.
El fi és fer evident que aconseguim una contribució social. Per arribar a aquest fi, tenim diferents mitjans com és aquest grup de recerca, o com seria un projecte europeu, o un pla estatal, tots ells elements que ens donarien reconeixement i projecció.
I si parlem de sostenibilitat i de preservació del Planeta, quin seria el vostre enfocament, des de la visió del Laudato Si del Papa Francesc sobre la cura del Medi Ambient?
Tenim molts investigadors a IQS treballant en Sostenibilitat, a la School of Engineering – sostenibilitat mediambiental – i també a School of Management – sostenibilitat financera i ètica –. El nostre enfocament és el de l’ètica de la sostenibilitat, incidint en un punt del qual no ens adonem fàcilment: una cosa és saber quina acció correcta hem de fer, i una altra és tenir la motivació per fer-la, que la majoria de vegades té components ètics implicats. Hom pot conèixer l’impacte del canvi climàtic, però si la situació personal és confortable, importa el que passa amb els altres, o més endavant a un mateix? És molt important parlar dels problemes amb fonament ètic.
No crec que els problemes mediambientals siguin els únics problemes de sostenibilitat. És molt important la sostenibilitat social i les seves implicacions. Per posar un exemple: dins del gran canvi que implica la revolució industrial 4.0 – amb automatismes, canvis que impliquen l’ús de tecnologies com Machine Learning, Deep Learning, etc. – les previsions socials solen ser ambigües: als EEUU es preveu una disminució dràstica de les ocupacions tradicionals tal com les coneixem, la qual cosa implicarà una potencial crisi d’ocupació i social, que serà una font de manca de sostenibilitat social.
Necessitem una visió més àmplia, dirigida cap a la sostenibilitat social i ètica, amb transparència, responsabilitat i sense prejudicis. Sostenibilitat d’ecosistemes, sí – ús d’energies, protecció del planeta, etc.- però també de gestió de recursos i de les estructures econòmiques. No oblidem que hi ha molta desigualtat: el 2006, les Nacions Unides (UN) van publicar que hi havia més de 1000 milions de persones al món que no tenien 20L d’aigua/dia.
És molt important no oblidar la dimensió ètica del problema, aquí és on afegim valor. No parlem de canvi climàtic, parlem d’injustícia climàtica: una persona a Florida té en un any una emissió personal de CO2 més alta que una persona a l’Afganistan en tota la seva vida. És una passada!
Al desembre 2020, les UN van publicar un indicador de desenvolupament humà ajustat per les pressions del planeta: en 30 anys, és la primera vegada que creen aquest tipus d’indicador amb una correcció ambiental i que ha generat pressions sobre els països més desenvolupats. Si el medi ambient és un bé comú, les persones més privilegiades fem ús d’aquest bé comú, que estem negant a les més desfavorides.
La gran majoria dels reptes socials i ambientals que tenim per davant tenen una estructura ètica, com a la “tragèdia dels comuns”. De fet, aquest va ser el tema principal d’un curs de l’estiu passat sobre “L’Economia de Francesco”, on vaig impartir una de les Lectio Magistralis sobre “Moral sentiments, social choice and the commons”. Ja no podem mirar més les qüestions econòmiques com si no fossin profundament definides per valors i principis ètics. I en això treballem des del nostre nou grup de recerca.