• Entrevista a Alicia Richart , Directora General de DigitalEs
Dilluns, 08 Abril, 2019
Temàtica: 
IQS Tech Transfer

 

Alicia Richart, Directora General de DigitalEs
Alicia Richart. Directora General de la Organizació Empresarial Tecnològica DigitalES 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Enginyera Industrial IQS. Directora General de l'Organització Empresarial Tecnològica DigitalES 

 

Com s’aconsegueix, partint d’una formació en Enginyeria  Industrial, arribar a crear la primera agenda de digitalització, el programa i4.0 a l’estratègia de reindustrialització d’Espanya i fundar la patronal DigitalES?
 

Vaig acabar els meus estudis a IQS al 1999 i vaig entrar a la petroquímica Total Fina Elf, en un programa d’incorporació de nous enginyers, canviant cada dos per tres de rol, però exercint d’enginyer de veritat i amb molta experiència internacional, aspecte que considero clau, diferencial i molt important actualment. Després, vaig anar a la consultora Accenture, on vaig seguir treballant en el sector d’energies, i vaig entrar en el món de les telecomunicacions. Des d’aquí, vaig col·laborar amb el govern alemany en la implementació del programa d’industrialització i4.0.

Posteriorment, després d’un canvi de govern a Espanya, el Ministeri d’Indústria necessitava assessoria en temes d’energia i telecomunicacions, i em van contractar com assessora, pel meu perfil i coneixements. Vàrem posar en marxa per a Espanya l’agenda digital i el programa d’indústria 4.0, ‘germà’ del que havíem implementat a Alemanya. I aquest va ser el meu aterratge en el món ‘digital’.

A partir d’aquí, vaig estar treballant a l’empresa de telecomunicacions Cellnex, des d’on vàrem començar a construir l’organització empresarial DigitalES, que actualment compta amb 45 empreses associades.
 

... i has arribat a ser un referent en el món digital a Espanya.

Vaig arribar amb l’experiència prèvia a Europa, on vaig ser Digital Champion de la Comissió Europea, que és com l’ambaixador de la Comissària Europea a Espanya, amb reunions amb els diferents integrants per a estudiar el rumb cap a on calia dirigir l’agenda digital europea.

El camí, al final, a més de la versatilitat d’un mateix i no témer a enfrontar-se a allò que es posi davant, te’l marquen les oportunitats que et brinda la teva carrera professional i els teus companys de viatge, amb una component de sort en que, per exemple, t’assignin un bon cap. Els meus caps, a Total i a Accenture, van ser molt bons i em van ensenyar a treballar en entorns molt competitius, la qual cosa em va permetre arribar on he arribat, i a treballar amb els governs en aquests paràmetres d’alta exigència.
 

Quina és la teva visió del posicionament espanyol actual en tecnologia i digitalització? Què ens falta encara?

Des de l’agenda digital que vàrem posar en marxa per a Espanya, el que es va fer va ser promoure el desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions, com a fonaments de l’economia digital i del seu creixement. I aquí destaquem, per que som el tercer país del món amb les millors infraestructures de telecomunicacions, de banda ampla, de fibra i de 4G, anant darrera de Japó i de Corea. Això significa un avantatge competitiu clar del nostre país enfront d’Europa, i enfront dels Estats Units i de Xina també, la qual cosa ens posiciona com un país preparat per a ser un actor rellevant en economia digital.

On estan les nostres debilitats? Doncs hem de millorar molt els aspectes educatius, per que a Espanya falten molts perfils professionals tecnològics i especialitzats en àrees digitals (ciberseguretat, programadors, tractament de dades, etc.). Si no disposem d’aquesta massa crítica professional que sigui capaç de desenvolupar productes i serveis per a les empreses, no podrem prosperar en el desenvolupament de l’economia digital. És aquí on tenim el nostre coll d’ampolla com a país i on hem de focalitzar els nostres esforços.

Un altre tema que crec que hauríem de fer, per a que el nostre país sigui atractiu als inversors, és baixar els impostos. Sense inversors, no hi ha capital. Sense capital ni coneixement, difícilment desenvoluparem massa cosa .... Necessitem ocupacions de qualitat i empreses potents, operant des del nostre territori. Això aporta i genera benestar entre els ciutadans.
 

Ens espera realment una revolució del món industrial i laboral? En quins aspectes?

Clarament, estem vivint una època que serà determinant i apassionant, i crec que la meva afirmació es corrobora després d’assistir al darrer MWC i veure els avanços que hem experimentat.

Per posar-ho en context, Espanya es va perdre la revolució industrial del s.XIX, donat que va ser un segle molt convuls. I no ha estat fins al segle XXI quan hem aconseguit arribar a una renta per càpita elevada, coincidint amb el desenvolupament d’una indústria potent i projectada al món, amb creixements històrics.

Així doncs, com portem 150 anys de retard respecte a països com Anglaterra, Alemanya o França, que sí van fer la seva revolució industrial a principis del s.XX, ara tenim al nostre país una oportunitat històrica d’enfrontar-nos a aquesta nova revolució tecnològica. És una súper oportunitat, per que és la revolució que ens alinearà a tots els països, és una nova fita per la qual hem d’apostar fortament.

La resposta a la pregunta és que sí que ens espera una revolució tecnològica, en la que la tecnologia que serà determinant és el 5G, aquesta mínima latència que permet fer intervencions en remot, o conduir camions en remot a molts km de distància ... el món està canviant molt ràpid, és apassionant i m’encanta! Per que el esser humà està preparat per assumir i adaptar-se a aquests canvis.
 

Abans hem comentat la teva formació com Enginyer Industrial. Quins aspectes valores més de la formació rebuda a IQS?

La capacitat d’adaptar-nos al que sigui, sense por a enfrontar-nos a qualsevol problema o situació, per més complexes que siguin. Això ens permet ser molt versàtils, aprofundir en molts temes, ens dóna seguretat ... i això, en un món tan súper competitiu com el que vivim, amb la competència en qualsevol punt del planeta i amb pensaments molt diferents als nostres, representa un avantatge claríssim.

Finalment, vull destacar també les moltes hores de laboratori que ens tocava fer durant els cursos, que, a més de la component acadèmica òbvia, establien unes relacions meravelloses amb els companys. Al final, és molt important treballar, però gaudint i estant voltat de persones amb les que et sens feliç, amb bons equips de persones ... recordo aquesta etapa amb molt d’afecte.
 

El passat onze de febrer va ser el dia internacional de la dona científica. Com consideres el paper de les dones en el món digital i tecnològic?

Des de DigitalES, preocupats per aquest tema del que es parla molt, de vegades sense dades contrastades, hem presentat un estudi que analitza el rol de la dona a l’economia digital. És el primer estudi que inclou la presència i participació de la dona als estudis i ocupacions tecnològics i digitals a Espanya. Està realitzat amb la mateixa metodologia que fa servir la Comissió Europea.

Les conclusions són principalment que hi ha molt poques dones que estudiïn carreres tècniques. Al voltant del 14% de la població universitària són dones que estudien enginyeria, i si ens abstraiem al total de la població espanyola, les dones enginyeres no arribem al 3%. Són xifres molt més baixes que al conjunt de Europa.

I on tenim un problema especialment greu és als cicles formatius tecnològics, on quasi bé no hi ha noies. Aquí, la Comissió europea ja ens ha donat tocs d’alerta: si a Europa, les xifres de dones que cursen aquest tipus de cicles ronden el 30%, a Espanya estem al voltant del 8%, una xifra baixíssima. 

Un altre conclusió de l’informe és que a les dones que cursen estudis tecnològics i s’apropen al sector de l’economia digital els resulta molt més fàcil trobar feina, amb salaris més elevats i menor bretxa salarial que en altres sectors. El percentatge de dones que treballen en el sector digital també està al voltant del 15,6%.

El sector de l’economia digital és una molt bona oportunitat per a nosaltres, on es poden aconseguir desenvolupaments professionals molt bons. Però ens queda molt per fer ... i moltes noies en algun moment desconnecten de la tecnologia com a escenari professional, i no sabem per què!
 

En general, quins canvis creus que necessiten les universitats per poder seguir el frenètic tren de canvis i innovació que representa el món digital? Transformació de continguts? Canvis en metodologies d’aprenentatge?

Amb una revolució tecnològica en la qual el 60% dels llocs de treball dels propers anys estan encara per crear, que no sabem a què ens dedicarem, crec que el més important és treballar les actituds i aptituds personals dels alumnes, el que es coneix com soft skills: capacitat de lideratge, interrelació personal, creativitat, pensament crític, debat d’idees, etc. Aquest és l’enfoc que, al meu entendre, han de treballar a les universitats, seguint un model similar a l’anglosaxó, amb més respecte i reconeixement social al professor, que és el mentor. El model memorístic ha quedat totalment obsolet.

Necessitem preparar professionals ‘tot terreny’ i el professorat també ha d’adaptar-se a noves metodologies: és un nou cicle i un canvi d’època, i a les seves mans està el talent del futur.
 

Recentment, DigitalES ha subscrit un acord de col·laboració amb IQS. En què consisteix? I quins avantatges representa aquest acord per a la pròpia patronal i per als seus associats?

Com hem comentat abans, un dels reptes que té Espanya és l’atracció i captació de talent amb perfils tecnològics que s’incorporin a les empreses per a desenvolupar economia digital. Per a DigitalES és molt important que els seus 45 associats puguin comptar amb el talent que sorgeix d’IQS, per incorporar-lo a les seves empreses. Per a IQS, és molt important està a prop de les empreses d’un sector tant punter i que sabem que revolucionarà l’economia espanyola.

És un acord molt enriquidor per a tots i que afavorirà l’alineament entre oferta i demanda. Serem punt de trobada entre talent i oferta d’ocupació, per afavorir el desenvolupament de l’economia digital.