• Entrevista a Ignasi Cañagueral
Entrevista a Ignasi Cañagueral..
Dijous, 17 Gener, 2019
IQS Tech Factory
  • Ignasi Cañagueral. Director d’Enginyeria i Manteniment a DowTarragona i  Reliability Director de Dow Europa.


1.Quina ha estat la seva trajectòria professional?

Sóc enginyer químic IQS de la promoció de 1987, vaig començar a Dow Tarragona com a enginyer de procés ... i porto 30 anys a Dow! He passat per diferents àrees (i també països): 4 anys com enginyer de planta, 2 anys a Control de Qualitat, després vaig passar a liderar un projecte de canvi cultural dins l’empresa (adaptació de processos de treball i eines informàtiques ), més tard director d’una fàbrica petita de poliuretà, a prop de Tudela, i 5 anys més com a director d’ una altra planta de sistemes de poliuretà. Vaig tornar a Tarragona, per dirigir les 7 plantes de polietilè, desprès vaig ser Responsable de Seguretat i Medi Ambient de les plantes de Tarragona, després de Sostenibilitat de Dow Chemical. Des de fa 1 any, es van ajuntar a nivell global Manteniment i Enginyeria i jo sóc el responsable d’aquestes àrees a Tarragona i responsable a Europa de la fiabilitat de les plantes.

2.Una trajectòria dilatada, intensa i molt diversa com a enginyer ....

Si, a Dow he tingut responsabilitats de gestió de persones, d’actius i de seguretat i impacte de la unitat productiva en el entorn ... per a mi les tres parts principals de la gestió de plantes químiques. 

El que aporta treballar a una empresa com Dow Chemical és que tenim molta gestió a nivell global, el complex de Tarragona no és una illa. Les interaccions actualment són molt globals: estem connectats a les plantes dels Estats Units, d’Alemanya, d’Holanda ... i les del sud d’Europa (Turquia, Itàlia i Portugal).

3. De les àrees on ha treballat, quina destacaria especialment?

Pot ser on més he aprés ha estat en l’àrea de Sostenibilitat, a la qual encara hi segueixo vinculat des de l’àrea d’Enginyeria i Manteniment.

La Sostenibilitat és la clau en el nostre sector. M’agradaria fer èmfasi en que som precisament els enginyers químics ( juntament amb altres enginyers i professionals de les plantes) els que  tenim i tindrem un paper fonamental en la resolució dels problemes que tenim com a societat. Quan analitzem els problemes i reptes socials actuals (materials, energia, mediambientals, economia circular, etc.), veiem que els resoldrem els químics, especialment els enginyers, per què tots aquests reptes necessiten respostes des de l’enginyeria química. Y nosaltres hem de transmetre el missatge, estem per ajudar i farem que la Societat millori. Això és molt gratificant i dona sentit al que fem. Podem resoldre els problemes, amb sentit comercial i obtenint beneficis, però amb responsabilitat.

4. La seva experiència li dona una amplia visió i coneixement del sector químic. Quines oportunitats creu que ofereix al sector la i4.0ó ‘4ª revolució industrial’?

Ja no sabem si es i4.0 o ‘x.0’. Aquesta serà l’evolució/revolució que ens ajudarà a fer realitat molts dels reptes que tenim davant, que només els superarem fent les coses de forma diferent.

Actualment, en fiabilitat de les plantes hi ha exemples com els sistemes predictius de ‘machine learning’, que permeten analitzar les dades de forma intel·ligent, podent predir la probabilitat de tenir un problema en un temps determinat.

Un altre exemple és la inspecció d’espais confinats mitjançant l’ús de robots o drons, que fan les inspeccions visuals  d’alta definició amb càmeres d’alta resolució (estat de superfícies, nivells ambientals, etc.), per tal d’evitar posar en risc les persones que fins fa molt poc eren qui feien aquestes actuacions. Encara no hem arribat a que el robot operi i repari, però hi arribarem!.

El 4.0 tindrà sentit si aporta valor al dia a dia , no és un tema de ‘estar a la moda’. Per exemple, la gestió dels procediments crítics de les plantes comporten ‘molts papers’, que estan migrant a tabletes ATEX i procediments digitals. El mateix passa amb les coordinacions entre activitats empresarials amb empreses de servei, que també s’estan començant a gestionar en entorns sense papers. Tot això millorarà molt l’eficiència  de la feina, i només es podrà fer si tots els actors (operadors i contractistes) disposen de les eines adequades: Wi-Fi o 4G privada, tabletes ATEX, que permetin millorar l’eficiència de les plantes. Aquests són els projectes que s’han d’implementar a la indústria en els proper mesos

Els temes de big data son també un potencial enorme: anàlisi de dades, xarxes de sensors dins de connectivitat reduïda ( per anàlisi de corrosió d’una línia, per exemple). Podríem estudiar les dos o tres mil senyals procedents de controls de processos mitjançant el big data? Està encara per arribar, i és un potencial immens.

Hi ha moltes eines avançades que aportaran valor a les plantes. La i4.0 transformarà la indústria en molt més eficient, segura i responsable. Representa competitivitat, una transformació, i qui no hi sigui ja, està fora de l’equació.

5. Quina és la seva visió del sector químic actual?

El químic és un sector consolidat i molt respectat a Europa, però té grans reptes per davant en els propers vint anys, sobre tot a Europa, que es líder respecte altres mercats a nivell legislatiu i productiu, com és el cas de la protecció del medi ambient, però que a la vegada suposa un repte. Els acords de Paris (i s’ha confirmat ara a la darrera trobada del G20 a Buenos Aires) s’han consolidat i, a més, no hi ha volta enrere. La Indústria té una gran oportunitat, tot i que s’ha de ‘posar les piles’.

Exemples dels grans reptes que tenim com a indústria i com a societat serien el fet de reduir o reconduir les emissions de CO2, un repte majúscul,  o els tractaments d’aigües residuals, que s’estan desenvolupant a traves de BREFS (millors tecnologies aplicables a diferents àmbits). El sector necessita  una reconversió tecnològica  i que es podrà dur a terme gràcies a noves ‘formes de fer química’, que representarà noves inversions, i alguna desinversió també... Però com a sector, hem de seguir en la línia de mostrar la nostra capacitat per resoldre problemes i reptes i millorar la qualitat de vida, directament o a traves dels productes que fabriquem. I, per suposat, recordar constantment que no seríem res sense química, el futur serà amb química... i és que la ‘vida és química’.

En resum, el sector té grans reptes, sens dubte: el preu de l’energia, sobre tot a l’estat espanyol, l’impacte ambiental del CO2, l’impacte de la química a la salut, etc. Però tenim la responsabilitat de mostrar-nos com un sector innovador i que aporta solucions.

6. Com ha influït la seva formació com enginyer químic IQS?

Sóc el que sóc gràcies a IQS, la carrera científica m’ha ajudat a tenir l’obertura mental suficient per absorbir moltes coses.

Jo destacaria a l’Enginyer Quimic IQS com una persona versàtil que està disposada a aprendre coses noves i a treure’ls-hi valor. IQS ens prepara per poder sortir de la pròpia zona de confort i adquirir versatilitat i flexibilitat, el que fa que l’enginyer IQS busqui, no només ser l’expert de la seva àrea, que també, però sobre tot desenvolupar idees i aportar beneficis, amb una preparació competitiva i d’avantguarda. La preparació acadèmica és importantíssima, però destacaria també la disponibilitat al canvi, el ‘readiness for change’. La versatilitat crec que és un tret diferencial dels enginyers IQS.

Finalment,  destacaria la vocació d’apropament a les empreses, que sempre ha existit, i que ajuda als alumnes a preparar-se millor, a prendre consciència del món real i apropar-se al concepte d’Empresa.

Ciència i Empresa es necessiten l’una a l’altra per fomentar-se,  i el ‘fonament’ el posa IQS.