• Entrevista a tres integrants de l’equip de Genesis Biomed, per copsar la seva visió del present i futur del sector biotecnològic
Dilluns, 14 Octubre, 2019
IQS Tech Transfer

 

Equipo de Genesis Biomed
De esquerra a dreta, Carles Taulé, Josep Ll. Falcó i Natàlia de la Figuera





























Entrevista a tres integrants de l’equip de Genesis Biomed, per copsar la seva visió del present i futur del sector biotecnològic:

Josep Lluis Falcó. Dr. Enginyer Químic IQS. Fundador, soci i CEO de Genesis Biomed.

Natàlia de la Figuera, Dra. Química, Cap d’Operacions i sòcia de GB.

Carles Taulé, Màster en Gestió de companyies biomèdiques i Consultor de GB.

Què es necessita actualment per ser emprenedor al sector biotech?

CT. Primer de tot, tenir moltes ganes de fer-ho, per què no és un viatge gens fàcil. I sobre tot humilitat i ser capaços de deixar-se aconsellar perquè és un procés que requereix molta experiència que d’entrada no es té, fent l’esforç de recopilar els coneixements adquirits per en el futur tirar endavant el projecte sols.

NdlF. Sobre tot, els emprenedors de les àrees mèdiques necessiten molt recolzament, que és el que nosaltres els oferim i donem. Són moltes vegades excel·lents investigadors, però amb poca visió de negoci. Des de Genesis Biomed (GB), els ajudem a potenciar aquests coneixements científics que tenen amb coneixements de negoci i poder constituir una empresa que porti la seva idea i el seu producte al mercat. Els ajudem en tot aquest procés de creació de l’empresa, desenvolupament del pla de negoci, en anàlisis de mercat, etc. La gent jove ja comença a estar més formada, però queda molt per fer.

Quins altres serveis diferencials de consultoria ofereix Genesis Biomed a les empreses del sector?

JLF. Al maig del 2017, vàrem crear Genesis Biomed, una consultora orientada al foment de l’emprenedoria. Els nostres punts diferencials són diversos. Considerant que el 65% del sector biomèdic espanyol està a Catalunya, no hi ha empreses a nivell nacional que ofereixin els serveis de GB, hi seran en un futur, però no ara. GB ha crescut molt ràpid en poc temps, per tant hi ha demanda del nostre tipus de serveis, destinats a activitats de negoci, a aixecar finançament o a proporcionar un CEO de manera temporal mentre l’investigador acaba de desenvolupar el producte.

Tenim un equip molt especialitat en biomedicina, els 9 integrants procedim del sector de ciències de la vida i amb perfils molt diferents i transversals. Tenim oficina a Barcelona i aviat obrirem un altre a Madrid.

A banda de les activitats de consultoria, tenim també un vehicle d’inversió propi, Genesis Ventures, que és el que estem fent servir ara amb Aortyx, una de les spin-offs d’IQS.

Si ajuntem tot el que hem comentat, ens dona un perfil únic com a empresa consultora, orientada a empreses petites, grups de recerca i projectes que venen de l’àrea de la investigació.

Finalment, voldria destacar que som membres i socis de la EIT Health, que ens dona la possibilitat de col·laborar en diversos projectes de recerca europeus amb els altres 140 socis de diversos països.

I ja que parleu del foment de l’emprenedoria, quin es el perfil d’inversió que oferiu des de Genesis Ventures?

NdlF. Genesis Ventures neix com un fons d’inversió petit, per tractar d’ajudar a les petites empreses biotech en els seus inicis i fer la “ronda llavor”, on pot ser que l’empresa no estigui ni tant sols constituïda. Amb quantitats compreses entre 25.000 i 100.000 euros, es fa una valoració de la biotech i es decideix invertir amb la quantitat corresponent. Això els permet constituir l’empresa, si encara no ho està, i fer més proves de concepte que ajudin a valoritzar el projecte i donar-li solidesa. A partir d’aquí, podran buscar rondes d’inversió majors per fer estudis clínics i parts de desenvolupament de negoci que son molt més cares.

Nosaltres els ajudem amb la primera empenta, perquè l’inici és sempre molt difícil i realment hi ha molt pocs fons d’inversió que facin això.

Actualment, tenim onze empreses invertides.

I considereu un èxit aquestes onze start-ups biomèdiques aconseguides?

NdlF. Per nosaltres és clarament un èxit i pensem que també per al propi sector. Ens hi enriquim tots, a nivell de creació d’empresa i de l’ecosistema en general. Tant de bo en el futur puguem ajudar a moltes més!

Un tema més general. Quina és la vostra visió del sector biotech a Catalunya?

JLF. L’inici del sector biomèdic de Catalunya va ser cap al 1999-2000 i ara, 20 anys més tard, és un sector molt madur, amb casos d’empreses que ja han passat per totes les fases del cicle de vida: han completat inversions molt grans, han arribat al seu punt màxim de valor i han estat adquirides. Però encara ens falten més empreses com aquestes, tot i que ja tenim en cantera algunes molt exitoses en el sector.

Però perquè el sistema funcioni, necessitem actors que facin que sigui possible, stakeholders com hospitals, centres de recerca, universitats i investigadors, emprenedors, inversors (petits com nosaltres o grans inversors de capital risc) i, finalment, companyies farmacèutiques o de dispositius mèdics que facin arribar el producte a la societat. I tot això ho tenim en el sector biotech a Catalunya.

Creiem que els indicadors ‘kpi’ de Catalunya estan molt per davant de la resta de l’estat espanyol, perquè aquí hem tingut iniciatives molt pioneres a l’estat.

A nivell nacional, un molt bon indicador és que estem tenint molta entrada d’inversió internacional a les empreses del nostre país. Amb el referent mundial, al nostre clúster li falten més rondes d’inversió, o inversions més grans, més escenaris de sortida, etc. Però anirem consolidant el sector en els propers deu anys.

Finalment, destacaria que a Catalunya tenim un sentiment molt arrelat de pertànyer a un clúster. Entitats com Biocat i CataloniaBio se han encarregat de reforçar aquest sentiment, i som un cas d’èxit en aquest aspecte i referent en el conjunt del país.

Creieu que hi ha suficients projectes en el sector per satisfer la demanda de mercat?

CT.Sempre estaria bé que en tinguéssim encara més. Sí que surten moltes iniciatives i projectes molt incipients, el problema és aconseguir transformar un projecte d’investigació i amb una bona ciència a darrera en projecte empresarial ... falten actors que siguin capaços de salvar aquest gap que de moment està costant molt. D’aquí sorgeix el suport de Genesis Biomed i Genesis Ventures, com hem dit ja abans, una figura capaç de transformar el projecte científic en empresarial.

En els següents passos està tot molt més consolidat, amb capitals, iniciatives i ajuts públics, etc. Però per dinamitzar l’ecosistema que s’està creant, i garantir el seu funcionament, s’ha de potenciar i molt la transferència tecnològica, on la majoria d’universitats estan treballant de valent i funcionant molt bé.

 NdlF. En referència a les oficines de transferència, m’agradaria afegir que, donat que la majoria d’idees procedeixen d’hospitals o de centres de recerca, a vegades els hi falta una mica d’ajuda i recolzament des de les administracions. Els investigadors necessiten cert temps per dedicar-lo a l’empresa com a tal, ja que és una feina titànica i un procés molt llarg. I molta gent es desanima, no es volen complicar la vida ... Falta recolzament públic i reconeixement a l’investigador, a nivell de mèrits.

JLF. Aquest punt és molt important! A Espanya, a un investigador no se’l valora per el número de spin-offs que ha creat, ni per el número de patents que té ... només es valoren el número de papers publicats. I l’altre barrera que hi ha en aquest país és la Llei de la Ciència: un investigador funcionari no pot tenir més del 10% de les accions de la seva empresa ni pot tenir un càrrec ni lloc al Consell d’Administració de la mateixa. Hi tot això representa tantes dificultats que l’investigador ha de tenir realment molta vocació per aconseguir l’energia per fer el salt a emprenedor! Perquè ho posen molt difícil, tant al marc legal com al marc econòmic, amb molt pocs instruments a nivell nacional o regional.

I això provoca que les iniciatives vagin a buscar finançament fora, a Europa ... però segueix sent molt difícil per la gran competència existent. Ara, a GB tenim 8 projectes internacionals, dins del EIT Health, i dos de H2020, vinculats a projectes molt bons.

L’investigador a Espanya ho té molt complicat, i han de passar alguns anys per canviar aquesta dinàmica. I malgrat tot, el sector tira endavant!!!

Tant al territori espanyol com a nivell internacional, creieu que actualment les empreses biotech estan adequadament valorades?

CT. És totalment cert que als EEUU s’està creant una bombolla amb les start-ups en general, no només les del sector salut, i això està fent que els inversors vinguin a Europa, on estan valorades de forma mes real i no està tant inflat. Sí que és possible que alguna empresa sense tanta ciència de suport pot demanar, davant de certs organismes, valoracions mes altes que les que hagués acceptat un anàlisi més rigorós. Al final, una empresa que arribi més enllà, acaba tenint una valoració correcta i més adequada ... i a nivell espanyol considero que son força baixes.

Als grans clústers que atreuen tant de talent, com UK, amb molta competència, sí que incrementen els valors.

Però també hem de considerar que aquest valor de les empreses és el que fa que el ecosistema tiri endavant. Sense aquest valor, la ciència no arribaria mai a mercat.