En la seva tesi doctoral realitzada a IQS School of Management, la Dra. Nour Chams mostra l’impacte del factor humà i dels indicadors financers en l’exercici de la sostenibilitat, en un conjunt d’empreses amb perspectiva internacional.
Dra. Nour Chams i Dr. Josep Garcia-Blandon
Al llarg de les darreres dècades, i a causa de les seqüeles de la revolució industrial, l’exercici de la sostenibilitat ha estat una preocupació “comuna” entre els legisladors i reguladors, científics i acadèmics, professionals i líders empresarials. En conseqüència, s’ha estat produint una dràstica metamorfosi i un canvi estratègic en el món empresarial i en diverses organitzacions, per tal d’adaptar-se a la necessitat emergent de l’Exercici Sostenible i aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
La Dra. Nour Chams va defensar recentment la seva tesi doctoral “ Un enfocament holístic per a l'exercici de la sostenibilitat: l'impacte dels factors humans i financers”, en la qual ha realitzat una profunda recerca de l’impacte del factor humà i dels indicadors financers en l’exercici de la sostenibilitat. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Josep García- Blandón, professor d’IQS School of Management.
En la seva recerca, la Dra. Chams ha adoptat dissenys tant quantitatius com qualitatius per tal d’examinar l’exercici de la sostenibilitat en un conjunt d’empreses multinacionals, tant en la perspectiva organitzacional com en la transnacional, des de perspectives multidisciplinàries com són, per exemple, la gestió sostenible de recursos humans, el govern corporatiu com a junta directiva i l’acompliment financer com liquidat i valoració de mercat ferma.
En primer lloc, la tesi ha dut a terme una revisió bibliogràfica sistemàtica per tal d’identificar la importància de la Gestió Sostenible de Recursos Humans1 (SHRM) per tal de facilitar l’assoliment de les Metes de Desenvolupament Sostenible (SDGs). S’han trobat indicadors clau tant a nivell individual – com són comportaments, competències i valors amb una forta component de sostenibilitat –, com a nivell d’organització – com són identitat col·lectivista, lideratge proactiu i cultura organitzacional flexible – .
En segon lloc, en aquesta recerca s’ha realitzat un anàlisi empíric mitjançant l’ús d’un model de regressió logístic, el qual relaciona les característiques de les Juntes Directives (BoD) i els èxits SDGs2 . Així mateix, s’han establert algunes diferències entre organitzacions europees i no europees: a les europees, els criteris demogràfics són percebuts com antecedents de la sostenibilitat, així com l’edat dels directors o la diversitat de gènere. En canvi, en les firmes no europees, l’estructura i composició dels comitès directius, així com la mida dels mateixos i el número de comitès, són catalitzadors de pràctiques sostenibles en les mateixes.
Finalment, s’ha dut a terme una recerca del nexe entre els Indicadors Financers (flux de caixa lliure i la ratio Tobin’s q) i l’exercici ESG – indicadors ambientals, socials i de governança – fent servir un ‘model de retard’. Organitzacions amb elevats fluxos de capital, és a dir, amb major nivell de liquiditat, tendeixen a un major compromís i inversió en activitats sostenibles. Per contra, l’estudi reflecteix un efecte moderat de la influència de la gestió TQM en l’exercici ESG, mentre que la interacció combinada entre la TQM i la Tobin’s q sí revela una relació positiva i molt significativa amb el ESG de les companyies.
1 Chams, N., and García-Blandón, J. (2019). On the importance of sustainable human resource management for the adoption of sustainable development goals. Resources, Conservation & Recycling. https://doi.org/10.1016/j.resconrec.2018.10.006
2 Chams, N., and García-Blandón, J. (2019). Sustainable or not sustainable? The role of the board of directors. Journal of Cleaner Production. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.04.118