• IRENE RIGAU A IQS: "L’EDUCACIÓ ANTICIPA EL FUTUR DE CATALUNYA"

Divendres, 10 Juny, 2011
General
  • “L’ADN de l’escola és repensar tot el que hem anat fent, i toca repensar-ho tot perquè ja tot és diferent”.
  • "Si el món no se’n surt”, com deia Tony Judt, “se’n pot sortir l’escola?”, es pregunta la “parvulista” que va ser i l’actual consellera d’Ensenyament.

Barcelona, 10 de juny de 2011.- Amb la voluntat d’escoltar veus autoritzades dels líders de la nostra societat, Enric Puig i Jofra, SJ, president de la Fundació IQS, va aprofitar l’avinentesa de presentar la conferenciant, l’Hble. Sra. Irene Rigau i Oliver, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per fer el repàs d’una biografia vinculada en primera persona a la història recent de l’educació a Catalunya. Va seguir-ne els estudis de psicologia; els seus inicis com a mestra dins l’ensenyament públic a les comarques de Girona, en concret d’educació infantil –“de parvulista”, tal com li agrada de precisar a l’actual consellera, va recordar Enric Puig– i de primària; el seu pas per l’ensenyament secundari i la docència a la Universitat de Girona [ info] i a la Universitat Oberta de Catalunya [ info].

Va esmentar la seva pertinença al Consell d'Ensenyament des del 1980 i el fet d’haver estat cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya [ info] (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999). Va recordar la militància política a Convergència Democràtica de Catalunya, que la va dur a ser consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003) i diputada al Parlament de Catalunya el 2003 [ info] i 2006 [ info].

En aquesta etapa del tripartit Rigau va ser pal de paller del Pacte Nacional per l'Educació, signat per 21 entitats de la comunitat educativa de Catalunya, i amb el suport majoritari dels partits polítics catalans. Ara, com a consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Rigau té a les seves mans la màxima responsabilitat per actualitzar aquell Pacte. D'aquí l'interès per conèixer de primera mà les claus del "Futur de l'educació a Catalunya" en un moment de grans dificultats, derivades de la crisi econòmica que pateix el país.

"Si el món no se’n surt”, com deia Tony Judt, “se’n pot sortir l’escola?”

Rigau va encapçalar la seva exposició amb l’afirmació categòrica que l’educació “anticipa sempre el futur” i es va posar en la pell de l’historiador Tony Judt en el seu llibre pòstum El món no se'n surt. Un tractat sobre els malestars del present.1 “Si el món no se’n surt, com se’n pot sortir l’escola”, es preguntava Rigau, i afegia: “El malestar ve de lluny i el debat sobre l’educació reflecteix que s’ha perdut en bona part la confiança en l’escola”. Però no és només l’escola. S’ha afeblit l’escola, l’estructura familiar –que abans acompanyava els joves– i ha esclatat la crisi, que comportarà tota mena de canvis, no sols legals o conjunturals, sinó que el canvi anirà a l’arrel de tot plegat. Finalment, potser ja s’ha assumit que “el ser és més important que el tenir”. Això es veu quan es pensa en la generació perduda de tants joves que abandonaven l’escola darrere un sou fàcil per poder tenir de seguida accés al benestar, que es podria simbolitzar en una moto.

Els reptes són infinits en la societat complexa d’avui i l’escola es troba davant per davant de la preponderància de l’individu, en una eclosió de la individualitat, amb la necessitat d’ensenyar una conducta ètica, autònoma i solidària. Amb aquest objectiu, cal construir estratègies vàlides per fer front al panorama que se’ns mostra a la retina amb un 30% de fracàs escolar a primària, un 30% de fracàs a ESO i un 30% d’abandonament dels estudis a partir dels 16 anys.

Com es pot cosir aquest tall tan profund? Com es pot explicar que una visió així conviu amb realitzacions exitoses com les que guanyen els Premis Baldiri Rexach, vinculats a Òmnium Cultural, les Proves Cangur, l’auge de les noves tecnologies a l’aula, com els guardons del Cercle d’Economia ens ensenyaven?

Mirar l’escola endins, més enllà del debat ideològic

El debat ideològic es pot donar per tancat. Cal mirar escola endins. Revisar els currículums, lluny de les autocomplaences del sistema. Redefinir el concepte d’avaluació, que combati les inèrcies no volgudes, que, simplificant, suposen que un 50% d'alumnes aprova a la primera ronda; el 26% al cap d’una setmana; i el 24% restant no passa; amb canvis fins i tot en el model de les qualificacions, on s’ha tornat a estadis anteriors i s’ha deixat de banda els “progressa adequadament”. Reavaluar l’ús del concepte de segregació, que ha portat a implementar els elements de reforç per als alumnes amb dificultats en lectoescriptura i a crear espais de discriminació per als alumnes d’altes capacitats.

Tot ha entrat a l’escola, se li ha demanat tot a l’escola, i caldrà revisar-ne els pilars. Hi ha un relat que vol un jove culte, emprenedor, amb aspiracions, amb autoestima, amb una component ètica, autònom, que pivota sobre una forta moral de treball, que inclou lleialtat, perseverança, disciplina i capacitat de superació davant les dificultats. Hi ha hagut un altre relat que ha pivotat sobre la moral de l’oci, que primava la felicitat de l’infant per damunt de l’esforç. Un binomi que es resumeix en dues preguntes típiques a la sortida de l’escola: en un cas es diu “t’ho has passat bé”, i en el segon, “t’has portat bé i has treballat avui”.

I aquesta exigència a l’escola es basa en la resposta que la societat dóna a la pregunta sobre què és l’èxit. El percentatge del fracàs és molt preocupant i sovint les causes del fracàs escolar es van a buscar fora de l’escola, on són molts més els individus que parlen de drets que els que parlen de deures; més els que són hedonistes que els partidaris de la responsabilitat i de l’esforç, tal com ha fet patent el sociòleg Javier Elzo en les seves anàlisis de les tipologies dels valors entre els joves.

La consellera Rigau va repassar nombrosos tòpics i va denunciar el segrest de conceptes cabdals que formen part del nucli central de l’educació real, la que estableix un equilibri entre el punt de partida i el punt d’arribada dels alumnes. Així, la capacitat d’estimular i esperonar la creativitat no pot estar renyida amb el gust per la feina ben feta, sense faltes d’ortografia; l’escola igualitària s’ha de conjugar amb l’escola meritocràtica; l’autoritat de l’escola i la de la família, en la forma que sigui, han de sumar; i la conclusió inatacable és que l’escola és un model de conducta, tant si es vol com si no.

Més enllà de la justificació raonada de les retallades derivades de la crisi, el principal compromís de la consellera va ser la reducció dels nivells de fracàs escolar en vuit anys. I amb aquest objectiu cal entendre tots els canvis normatius i organitzatius i alhora tots els impulsos estratègics que formen part de l’ADN de l’escola. “L’ADN de l’escola és repensar tot el que hem anat fent, i toca repensar-ho tot perquè ja tot és diferent”.

A continuació es va obrir un constant torn de preguntes dels assistents, que va demostrar l’interès que les reflexions de la consellera Rigau havien suscitat. El temps va transcórrer com una exhalació i el cronòmetre va posar fi a l’acte, que va continuar amb una conversa i una copa de cava a la sortida.

1Tony Judt. El món no se'n surt. Un tractat sobre els malestars del present. Barcelona: La Magrana, 2010.