• Mai hem pensat que fos fàcil, però sí que val la pena

Dimecres, 01 Juny, 2022
IQS Tech Transfer

Ningú ha dit que la transferència de tecnologia sigui fàcil en el si de les universitats, però tothom coincideix a dir que una universitat sense recerca ni transferència actualment, no tindria sentit.

En primer lloc, la transferència de tecnologia és “una bona cosa”. És una activitat intrínseca a la universitat, com també ho són la docència i la recerca. La generació i disseminació del nou coneixement és més el resultat de l’activitat de recerca, però quan se’n pot fer un ús econòmic o comercial amb les empreses, llavors és quan ho convertim en transferència. D’aquesta manera aconseguim que el nou coneixement i la tecnologia arribin al mercat en forma de nous serveis, nous productes, noves formes de produir i que en definitiva impacten en el bé de la societat. Així és com contribuïm amb la innovació industrial.

En segon lloc, cal tenir en compte que la transferència de tecnologia no té lloc per si mateixa. Cal implicació, necessita recursos i de dedicació intensa tant per part dels investigadors com d’altres figures de suport que facin viable la interacció amb l’entorn. El professor ha de trobar més temps i compaginar aquesta tasca amb les funcions docents i de recerca més integrades històricament. També s’ha de pensar en com els resultats de la seva recerca poden donar resposta a problemes o reptes que afronten les empreses. Això implica un canvi de mentalitat pensant en un entorn diferent, molt orientat a resultats, a limitacions temporals i restriccions econòmiques. Cal ser creatius, innovadors per veure totes les coses d’una altra manera.

En tercer lloc, cal establir un marc conceptual, una política, una estructura, una manera de fer i un conjunt de procediments. Cal pensar en temes com la titularitat de la propietat intel·lectual, els drets d’explotació, els models de transferència, els tipus d’acords amb les empreses i els inversors, els incentius per als investigadors, els beneficis per als grups de recerca, les accions formatives, les estructures que ho fan viable, etc.

Ara bé, al final haurà valgut la pena. L’esforç es veu recompensat tant en l’àmbit institucional com a títol personal. La universitat s’implica més amb el seu entorn i consolida el seu compromís social. Creix el vincle amb les empreses. L’activitat genera ingressos que entren en els cercles d’inversions i apostes de futur. El reconeixement de la universitat com a centre innovador s’estén. Els professors i els investigadors són conscients de les seves aportacions a la solució de reptes del ciutadà i de les empreses. Estableixen relacions amb l’entorn empresarial i la confiança creix en el si d’aquests equips transversals. S’impliquen en els seus reptes de futur i arriben a sentir-se part de la cadena de valor. És una satisfacció que va més enllà del fet de ser compensat amb un incentiu econòmic.

Disposar d’una oficina de transferència de tecnologia és essencial, tot i que sovint, per la seva mida no sempre es poden oferir la totalitat dels serveis que serien necessaris i cal recórrer a la col·laboració amb agents externs. En qualsevol cas, queda clar que aquestes unitats són imprescindibles i que els professors i investigadors l’han de visualitzar com a part de la universitat. La seva funció principal és fer possible les relacions entre l’empresa i la universitat, entre les necessitats empresarials i les oportunitats que dona el coneixement científic i tecnològic, entre el valor de mercat i els costos econòmics, etc.

A IQS fa molts anys que treballem amb i per a les empreses, en recerca, innovació i transferència de tecnologia. Tot i això, cada dia pensem que ho podem fer millor i adaptar-nos als canvis que des de dins de la universitat i des de fora, amb les empreses, afloren i ens animen a seguir.

 

Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer